v tr pron; pr: «abatìr» (abatír) . 1)Gitar; fer caure; demolir; destruir. Han abatit una paret que menaçava decaure.
2) Descoratjar; descoratjar-se. Les desgràcies de la vida abateixen fàcilment! Te sés abatit per poques paraules; no hi pensis. (DCAS)