v intr ; pr: «càura» (káura).
1) Anar, sense el volguer-lo, amb el cap en terra, d'en alt en baix. He xombat amb el peu i só caigut en terra.
2) Davallar d'una posició més alta a una més baixa, Ha faltat i és caigut de director a un treballador qualsevol.
3) Capitar; succeir; ésser. Pasqua cau sempre en diumenge. (DCAS);