v tr ; pr: «carragàr» (karragár).
1) Posar objectes, material a damunt d'un carro, d'una persona, de fundacions, etc. Més pes tenim de carregar a damunt de les fundacions i més grosses aquestes tenen d'ésser.
2) Donar la càrrega a una mina, a un fusil, a un canó, , a un relotge, etc. Los minadors són carregant les mines; donau atenció que les fanen saltar.
3) Donar responsabilitat, encàrrecs. Ara són carregant tot a damunt de mi; volen que jo m'interessi de tots los papers necessaris per l'heretat. (DCAS);