pron. /su'ma/; v. I. tr. en sentit material Alçar una cosa de en baix a un punt més en alt: tenim de somar aquella biga a damunt de la teulada. // Suma-ne aquella taula de en terra sinò se pudri.
II. medi-rifl. a. a se n'alçar de un lloc: suma-te'n de en allí!// b. a se n'eixacar: Ajó, suma-te-n del llit!
c. dit de la mar a se alçar, a se posar marina fea: la mar s'està somant (també absol.: la mar està somant).
Etim. denominal de somada, "Càrrega d'un animal de bast (DCVB), rianalitzada com a un participi passat.
pres. ind.: sum, sumes, suma, somem (sumem), somau (sumau), sumen;
impf. ind.: somava, somaves, somava, somavem, somav(e)u, somaven (o sumava, sumaves, etc.);
fut.: somaré, somaràs, somarà, somarem, somareu, somaran. (o sumaré, sumaràs, etc.);
pres. subj.: sumi, sumis, sumi, somem (sumem), someu (sumeu), sumin;
pass. subj.: somessi, somessis, somessi, somessim, somessiu, somessin (o sumessi, sumessis, etc.);
cond.: somari(v)a, somari(v)es, somari(v)a, somari(v)em, somari(v)(e)u,somari(v)en
(o sumari(v)a, sumari(v)es, etc.);
inf.: somar (sumar); ger.: somant (sumant); part. pass.: somat, -ada (sumat, -ada);
imper.: suma, somau (sumau); imper. neg.: no sumis, no someu (sumeu).