f ; pr: «bìga» (bíga). 1) Antic carro romà. 2) Tronc de taula, tallat regularment, llong i fort, que s'ampra per construir ponts de mestre de paleta, travadures de teulades, de bòvedes, etc. En aquesta teulada hi volen bigues noves; aquestes san podrides.
«bigadebastàsc» (bigadebastáʃ): Part del molí d'aigua.
Biga de creus; pr: «bigadecréus»
(bigadekréus): Biga del molí d'aigua, a la qual s'entra l'estanga a on s'ataca
lo cavall. (DCAS)