adj m i f; pr: «imitaró» (imitaró). 1) Qui fa les coses que fanen los altres; qui repiti coses ja existents. No tenim d'ésser imitadors, ma creadors d'idees i coses.
2) Qui repiti veu, comportament, feroç d'altri. Hi ha imitadors que fanen aixi bé la veu d'altri que a vegades no se distingueix qual és la persona vera. (DCAS);