m; pr: «ìdol» (ídəl).
1) Element natural, artificial, que ve adorat com a Déu. Los pòpuls antics adoraven ídols: lo sol, la lluna, los animals; creieven que fossin Déu.
2) Element o persona massa honorats. Sés fent un ídol de la casa, de l'automòbil, de coses no sèries! (DCAS);