f; pr: «ancorrutibiritàt» (ankərrutibiritát).
1) Que no pot ésser corrumpit; impossibilitat de destrucció. La incorruptibilitat d'un ésser éspiritual és una cosa ben clara.
2) Dificultat, impossibilitat de corrupció moral. Tots coneixen la incorruptibilitat d'aquell home.(DCAS);