f; pr: «ampenetrabilitàt» (ampεnεtrabilitát). 1) Impossibilitat que una substància o un element entri en una altra substància. La ciència ha provat la impenetrabilitat de la matèria; a on hi ha una matèria no n'hi pot ésser una altra.
2) Impossibilitat, dificultat per comprendre les idees, los sentiments d'una persona. Lo que desplau demés en aquell jove és la impenetrabilitat del caràcter. (DCAS);