f; pr: «tacéta».
1) Punta de ferro amb cap gros que s'ampra per unir parts o elements de taula, de pell, etc. Pren un poc de tatxetes de sis i de vuit; tenim d'enclavar taules grosses.
// Tatxeta llisa, arrigada, sense cap, amb cap.
// Tatxeta de canya: bo¬cí de canya a punta per endavar la sola d'una bota d'home de campa-nya.
// Tatxeta ferrada: amb cap assai gros.
2) Persona de cor mal, que posa mal entre persones. No te figuis d'aquella dona; és una tatxeta. (DCAS).