v tr i pron ; pr «asgarràr» (asgarrár). 1) Tallar malament, irregularment, un teixit, un vestit, un objecte de paper, etc. La gata ha esgarrat tota la tapesseria.
2) Fer errors morals; se comportar malament. Una persona sèria no esgarra així, hi pensa bé primer d'obrar.
3) Treure violentament un objecte de mans d'altri. Só arribat en temps a n'esgarrar l'agulla de mans de la criatura. (DCAS)