Scala, en 'El català de l'Alguer, un model d'àmbit restringit' diu: "la preposició amb en alguerès, pren una [a] paragògica ([»ama]) que no s’escriu: amb el cap (i no *amb a’l cap)"; en lo "Curs de alfabetitzacio' de català de l'l'Alguer" se fa lo bis: "la preposicio' amb, perqué a l'Alguer té la -b muda i pren una "a" dita paragogica (pron. [ama] com a Mallorca)" introduint també lo concepte de "lletra muda". Tornant endréra en la ricostrució de la teoria de la -a paragogica, trobém a la font Blasco-Ferrer, Grammatica storica del catalano e dei suoi dialetti con speciale riguardo all'algherese,1984 (una miniéra de errors de trascrició de frases orals, a la fatxa del "speciale riguardo"...): "la voc. paragogica -a si è fissata nella forma algherese "ama", per cat. "amb", i poc primer ufri exemples magistrals de aqueixa misteriosa -a paragogica: segons Blasco "ho paura che arrivi tardi" en alguerés se diu: "ténki póur (!) ke arribi talda", "un pò di vino" "um pòka da vi", "da quando l'ho visto" "da kuanti lu visti" i aixi' anant am aqueixas perlas (per un elenco més gran cfr. F.MANUNTA Cançóns i liriques religioses de l'Alguer catalana, 1988). Considerant que aqueixos exemples clarament no valen, ùnic cas de -a paragogica en alguerés sigueriva "ama". Pel fet del passatje de l'antic ab a "am" anvant de nasal se envia als commentos de'n baix (al diccionari) i al mateix Blasco, ibidem: "cat.ant: "...una balestra ap fil e am nots..." ,ma per justificar aqueix (ùnic: ma Blasco no'l sabiva) cas de -a paragogica, cita un document alguerés del mil i cinc-cents que pertoca lo sinodo del bisbe Bacallar: "alg. ant. 'abe'...(sec. XVI), 'Sinodo de Bacallar'; si noti la presenza della vocale paragogica'' . Si anem a veure lo document citat, que Blasco mos ufri a la fi de l'obra, trobem aqueixa forma 'abe' duas voltas en dos textos diverços: "los lladres de bestiar menut, de sis en amunt, abe que sien de diversos amos" (testo1 gruppo 1), i "y lo bosser abe que sia manat no les done" (testo 4 gruppo1). Ara, a part las impossibilitats foneticas (com diu ell mateix, la -b- o se manten, o diventa -v- o descompareix: no diventa -m-), a part lo fet que en lo mateix document (i en tots los documents alguerésos fins a la meitat del set-cents) la forma de la preposició per it. "con" és sempre i sol la forma antiga 'ab', la cosa que mos deixa espaisats és que un ordinari de filologia romanza (i català oltras de tot) no s'abigi que, considerat que en los manoscrits no existiva l'atxento (nimanco per las oxitonas i encara més poc pels monosillabos) i que los monosil.labos àtonos veniven escrivits atacats, allò che ell lligi ab+e paragogica (ont 'e' estigueriva per [a] per ipercorrettismo) no és altro que la locució concessiva "a bé que+conj., com ben espiega lo DCVB s.v. BÉ, 11.b) Bé que..., o a bé que..., o si bé..., o per bé que...:locucions de vàlua concessiva, equivalents a «encara que», que expressen la ineficàcia d'una dificultat, tot concedint la seva realitat. ''A bé que nosaltres la vam pregar que no lin diga cosa ninguna e axí ho ha promès, no sé què's farà'', doc. a. 1506 (BSAL, x, 305). ''Y a bé que la goleta fos mes fort que no'ns pensàvem... ab lo adiutori divinal la han presa'', Entrev. Eyv. 7 (a. 1535). Crec que la teoria de la -a paragogica tengui de ésser, per l'alguerés, definitivamént abandonada.

Ingressat de juafiori martedì 13 gennaio 2015 |

ASS, Atti notarili originali, tappa di Alghero, Giuseppe Zaccarias, "inventario di Simò Vulpe, 1763 (en CARIA, 1995). "..una caloma am a lu plom usada, altra caloma usada am a suru,"; "vint-y-cinc murenells mort usats amb a las calomas per calar los murenells"; "...las quals gundulas són ab las suas velas.."; "la altra molt vella, ab los sous abres".

Ingressat de juafiori mercoledì 20 marzo 2013 |

Crec que de dirit en alguerés se tengui de escrivir "ama" i "am" envant de paraulas que escomençan per a-; la variant més normal i antiga catalana és "ab" (llatí APUD que en la parlada de la Gal.lia prenguí lo sentit de CUM), i és aquella que trobem en los documents antics de l'Alguer . "Aquesta partícula, en usar-se davant consonant nasal (ab mi, ab nosaltres, etc.), sonava "am" per assimilació a la nasal; aquesta forma "am" es va estendre a la posició de la partícula davant tota mena de consonants, mentre la forma ab es conservava davant vocal; de l'ús de les dues formes, am i ab, degué resultar una vacil·lació que es traduí en una forma mixta amb davant vocal." (DCVB). En documents alguerésos de la meitat de 1700 aqueixa "forma mixta" "compareix sempre siguida de "a" (amb a), i alternat ama "am a" i l'antiga (ma ormai evidentement sol una grafia) "ab", que és prevalent. Es probabil, en la llengua popular, primer l'alternança de ab i am (com diu l'Alcover), i legu la presencia sol de "am" , que diventa "ama" per agglutinaciò de la a- inicial dels dimostrativos "aqueix (-st), aquell, això, allò, fenomeno present també en català: "La forma dialectal amba o ambe prové d'una aglutinació de la a- inicial dels demostratius aquell, aquest, i de l'article el (amb aquell interpretat com si fos amba quell, i amb el com si fos ambe'l)."(DCVB). Las grafias "am a", amb a" dividin un'unica paraula com a duas, lligint la segona "a" com una preposiciò. "amb a" en alguerés pot esser una confusiò més grafica che de la llengua oral, sigui perqué viu en los documents a costat de "am a", sigui perqué /*amba/>/ama/ sigueriva l'ùnic cas de semplificaciò del nexo -mb->-m-, normalment estabil en alguerés (/ambùt, ambasciaró,ambiccià, ambòsta/. També me dona dubios la forma "ame" que ampra Corbera (que lo DCVB registréja per Sort i la Pobla de Sort) perqué, analogament a la forma "ambe" de la qual parla l'Alcover, tengueriva de derivar de l'aglutinaciò de l'articol "el" que però en alguerés no existi, no és mai existit i mai té de esser amprat; i Corbera, s.v. ame, no espiega estoricament de ont pugui venir, en alguerés, aqueixa forma *ame>ama.

Ingressat de juafiori lunedì 5 maggio 2014 |