f; pr: «dabadarora» (dabanaróra). 1) Instrument, en forma cònica i que gira a damunt de se mateix, emprat per debanar lo fil per poguer-lo embolicar. Porta-me la debanadora que tenc de cabdellar dues atxoretes de cotó.
2) Element que gira sempre; malésser al cap. Tenc lo cap que és una debanadora; és tot el dia girant. (DCAS);