Entrar
Abreviacions
ESCABUSSAR v. tr. || 1. Llançar de cap dins l'aigua o altre líquid (val.); cast. chapuzar, zambullir. Arremullat me veig, va dir Cagueme, ans no l'escabussare i li fere beure la salmorra de la mar, Pascual Tirado (BSCC, iv, 162). Catalina després escabussa les perdius dins del toll, les ofega en aquell infern bollint, Bol. Dim. 140. || 2. Llaurar les llobades, és a dir, llaurar amb la rella ben inclinada cap a dins la terra (Artà, St. Joan de S., Valldemossa). Fon.: eskaβusáɾ (Cast., Val., Xàtiva, Al.); əskəβusá (Mall.). Var. form.: capbussar, alcabussar, acabussar. Etim.: de capbussar, prefixat amb es-.
Ingressat de jpgine venerdì 23 settembre 2022 |
Assolutament no, una e atona en algueres dona "a" o "i", mai "u", i no se compren també la doble "s" del sufix. Escabeçar fora dat *ascabasà. Las pronuncias no son altro que precisas regolas foneticas internas a una llengua, i no se poden fer forças per arribar a un risultat mes façil o mes agraìt.
Ingressat de juafiori giovedì 9 febbraio 2012 |
No pogueriva ésser que vengui de (es-) cabeça, també si legu lo pronunciem "ascabussar".
Ingressat de xu terrat domenica 13 novembre 2011 |
"escabeçar" no pot dar de ninguna manera "ascabussar" i es de excludir; No és nimanco lo català escapçar que fora dat *askattsà (com capçal > kattsàl); Ni pot esser "cabussar", que en alguerés i en català té sempre lo sentit de "gitar a banyo de cap" i mai de "tallar lo cap"; pens que sigui una nova formaciò que ve de "cabu" (it. capo) present en lo lexic mariner (cabuxato, cababiendo, cabudullo), amb la preposiciò privativa es- (EX-) i l'influecia per omofonia de cabussar. L'escriviriva "escabossar" o "escabussar".
Ingressat de juafiori domenica 13 novembre 2011 |