v tr i intr; pr: «davagliàr» (davaʎár). 1) Anar d'en alt en baix. Davalla a poc; pots caure, perquè hi ha un gradí tallat.
2) Abaixar, diminuir. Los preus són davallant, ma no sep quant durarà.
3) Portar un objecte d'en alt en baix. Davallane lo minyó de la mesa; ne pot caure.
4) Pitjorar moralment. Aquesta societat d'avui, moralment és davallant cada dia demés.
5) Nàixer d'una família. De qui davalla aquell minyó? (DCAS);