f ; pr: «davagliàra» (davaʎára). 1) Carrer, terré no horitzontal que va d'en alt en baix. Si el carro pren la davallada no se ferma més. 2) L'anar d'en alt en baix. He aquidrat la mama, que ha fet llestra la davallada de l'últim pla.
3) Lo perdre valor, perfecció. No comprenc lo comportament d'aquell jove; era així bo i ha fet una gran davallada. (DCAS);