m; pr: «dau» (dau). 1) Part d'un pa a daus. Tenc fam; dona-me un dau de pa.
2) Part de peix tallat a bocins. Tenc gana de menjar un dau de gat a allada.
3) Element d'acer, treballat internament a caragol, per fermar objectes varis. Posa un dau al fus de la roda, si no, aqueixa n'ixi.
4) Dado.
5) Forma donada als cabells. Té un cap meravellos; los cabells són a daus.
Dau obert; pr: «dauubèlt» (dauubεʽlt): bocí del ventre de la morena. (DCAS);