v tr i pron ; pr: «anrobustìr» (anrobustír). 1) Millorar la pròpia força física, la salut, lo propi cos. Amb el treball s'és enrobustit bé.
2) Millorar moralment.
3) Fer més forta una paret, un pilar, una torre. Han tengut d'enrobustir les muralles, per no deixar entrar l'enemic. (DCAS).