adv ; pr: «angìr» (andʒír). 1) A prop; a costat; de cada part, de cada lau. Engir del jardí hi havia una paret amb una retxa.
2) Quasi; aproximativament. A la reunió hi havia engir de cent persones. Prendre engir: burlar, maltractar una persona. No és bell prendre engir una pobra persona desgraciada. (DCAS).