adji m i f ; pr: «animìc» (animík). Qui, o que, contrasta amb altres persones, amb institucions, etc.; qui, o que, no vol bé los altres o calque altre. Podem tendre enemics en cada lloc; també en casa. Les persones enemigues no sem¬pre són aquelles que mos parlen mal; demés d'una volta són amb la cara bella. (DCAS).