v tr i pron ; pr: «andispitìr» (andispitíír). 1) Tendre irritació, desplaier per coses o persones. Te sés endespitit per coses d'arrés; no te tens d'arrabiar així.
2) Donar irritació, pena. Primer han endespitit aquella pobra mare, i lego volgueriven tantes coses d'èlla. (DCAS).