v tr i pron ; pr: «ancantàr» (ankantár). 1) Tirar l'atenció viva, forta, invincible; fer nàixer meravilla; fer perdre un poc la força de la voluntat. És gent apreparada; te diuen paraules que t'encanten i te fan fer lo que volen.
2) Fermar la pròpia atenció en coses o persones, fins a perdre la força de voluntat i no s'abijar del temps perdut. Me só encantat a davant d'una moninca que ballava. (DCAS).