f ; pr: «cràu» (kráu). 1) Instrument de ferro amb el qual s'obri i tanca una tancadura. Dóna-me la clau de casa; jo no la tenc. 2) Llonga vèrtiga de ferro amb la qual se lliga una bòveda, una paret que menaça de caure. Hi ha calque crepadura a la bòveda; hi vol una clau. 3) Element per donar corda a un relotge. 4) Instrument per avitar o desvitar un bol·ló, una candela de motor, etc. 5) Paraula, numero amb el qual se pot llegir una escriptura segreta. Tocat a clau : maco. (DCAS)