v tr i pron; pr: «ambuscàr» (ambuskár). 1) Anar en un bosc.
2) Fugir un treball descòmod, un perill, una situació poc agraïda, deixant la pròpia responsabilitat. En aquí cada u s'embosca; ningú vol fer treballs descòmods.
3) Amagar aliments, o altres coses necessàries, egoisticament. Han emboscat tota la súcara; no se troba més a ningun preu. (DCAS);