f; pr: «dialètica» (dialεʻtika). 1) La part de la filosofia, de la lògica, que dóna les régules per parlar rectament. Un home té de conèixer, si vol parlar amb intel·ligència, la dialèctica.
2) Prepotència, llengua prompta, llestresa de parlar. No li manca la dialèctica! Se sap defendre sempre i bé. (DCAS);