adj i m i f; pr: «dasprumaró» (dasprumaró). 1) Qui, o que, ne tira les plomes d'un animal. Jo no só un bon desplomador; tu si. Mira si trobes calque bona màquina desplomadora.
2) Qui vinci fàcilment al joc i ne pren la moneda dels altres. És un desplomador excepcional; millor no jugar amb ell. (DCAS);