v tr ; pr: «aspaldassiàr» (aspaldasiár). 1) Expendre demés del necessari, inútilment; emprar malament los propis béns. És sense cap; ha esperdeciat tot lo que teniva.
2) Fer anar a mal; portar a lluny moralment una persona. Han esperdeciat aquell jove; l'han portat a la droga. (DCAS)