v tr; pr: «dasfansàr» (dasfansár). 1) Donar ajut a qui és dèbil o en perill. Tenim de desfensar lo dèbil maltractat del fort.
2) Sostendre les pròpies idees. Cada u desfensa fortament lo que pensa.
3) Salvar la pròpia ciutat, lo castell, de l'assalt de l'enemic. Desfensar la pròpia ciutat és un òblig.
4) Provar la innocència d'un acusat. L'advocat és fet per desfensar qui ve acusat de calque delict.(DCAS);