v tr; pr: «dasancagliàr» (dazankaʎár). 1) Treure un bastiment de mig de l'arena o dels escolls, o un carro, una automòbil, de mig del fang. Havem desencallat la nau que era finida a damunt dels escolls.
2) Fer moure una situació ferma. No sem reseixits a desencallar aquella pràctica de pensió. (DCAS);