v tr i pron ; pr: «asfulsàr» (asfulsár). l) Obligar; portar fortament a fer una cosa. M'han esforçat a estudiar; jo però no ne tenc gana.
2) Usar gran força interior . Me só esforçant d'escoltar la consciència mia.
3) Emprar la força contra un element; forçar. He perdut la clau i he tengut d'esforçar la tancadura. (DCAS)