m ; pr: «ascràu» (askráu). 1) Persona que és propietat d'altri. Per sèculs han venut los esclaus al mercat, com a objectes.
2) Qui és sotamitit totalment a la voluntat d'altri, a les situacions, a la moda. Per què tens d'ésser esclau de ton pare?
3) Qui no té força de voluntat i se deixa portar dels propis capricis, vicis. (DCAS);