m; pr: «dasbrugliaró» (dasbruʎaró). 1) Qui ne treu dels embrollos, de les situacions difícils. Mirem si seràs un bon desbrollador d'aquesta situació; no és fàcil, ma hi pots reseixir.
2) Qui ne treu los nuns, les atxobadures d'un fil, d'una corda. Per ésser un bon desbrollador hi volen bones mans. (DCAS);