v tr; pr: «declamàr» (dεklamár). 1) Parlar amb fort sentiment, amb interpretació artística. Cicerone (Cicero) declamava, a davant del Senat, los propis discursos; los senators l'escoltaven atentament.
2) Parlar en manera no justa, exagerada. Sés declamant o sés parlant, amb aquesta veu així forta? (DCAS);