m ; pr: «eremìta» (εrεmíta). 1) Persona que ha dedicat la vida al servici de Déu vivint de sola. Avui és difícil trobar eremites; una volta eren assai numerosos.
2) Persona que viu de sola, que no tracta fàcilment amb altri. És una persona que tracta poc amb la gent; és un eremita. (DCAS);