m; pr: «gèni, gènit».
1) Persona particularment intel·ligent. Los genis naixen rarament i deixen de se mateixos un gran record.
2) Intel·ligència, capacitat, fantasia. És un minyó de geni; fa coses belles.
3) Simpatia; agraïment. No me va a geni que tu facis això.
//Contra geni: no de gust; no de pròpia voluntat; de mala voluntat. Quan una cosa se fa con tra geni no se fa bé.
// Bon geni; pr: «bongènit»(bondʒεʻnit):
gentilesa, bontat de maneres; gust artistic. M'ha rebut de bon geni; jo temiva lo contrari. És una dona que té bon geni triant lo que té de comprar.
// Mal geni (mal geni, mal humor); pr: «malgènit» (maldʒεʻnit):
poc gust artistic; poca gentilesa; poc amor fent les coses. Fent les coses té sempre mal geni; no ne fa una bella. Una cosa te la dóna sempre de mal geni. (DCAS);