f ; pr: «òstia» (əʻstia).
l) Boci de pa sense llevat que s'ampra per diure missa. Lo capellà alça l'hòstia consagrada per l'adoració.
2) Fulla de pa per embolicar medecina en pols. Fes-te donar una hòstia; tenc de prendre la medecina.
3) Bocí petit i fi de pa. (DCAS);