f; pr: «ma».
l) Part del cos amb la qual se pot prendre un objecte. Això és cosa presa amb les mans.
2) Qualitat de pa. Tocar la mà: saludar. No li toques la mà?// Donar una mà: ajudar. Dóna una mà al minyó. // Ésser en mans d'u: ésser al segur. Quan sem en mans de Déu no hi ha por. // Ésser en mans d'u: ésser a sota d'u. És en mans d'aquell? No n'ixi més // Ésser en mans d'u: ésser propietat. La moneda és en mans mies. // Carregar la mà: exagerar. Has carregat la mà posant la sal. // Lligar les mans: impedir d'obrar. Tenc les mans lligades; no puc fer arrés // Estrenyir la mà: no donar ajut, ésser avaro. És massa estret de mà; no dóna una gotera d'aigua a ningú. // Mans foradades: que giten la moneda, que gasten mal. Tenc un marit amb les mans foradades; tant guanya i tant gasta. // Tendre les mans netes: ésser honest. Jo tenc les mans netes; no tenc por. // Tendre les mans brutes: ésser culpable. No és síncaro; té de tendre les mans brutes'// Rentar-se les mans: deixar un afet, abandonar una persona. Jo me'n rent les mans; arranjau-vos. // Deixar en mans d'u: fiar-se. He deixat tot en mans de mon gendre; parla amb ell. // Donar un cop de mà: fer un treball; ajudar. Donem un cop de mà tots: així acabem lego. // Donar l'ultima mà: acabar un treball. Avui donem l'ultima mà de l'emblanquinadura. // Fer a mà: treballar amb les mans. És un treball fet a mà: és millor' // A la mà tua: a mà dreta. Vés a la mà tua. // Primera mà: primer guadany de la jornada. Com a primera mà és poc. // Segona mà: cosa ja emprada. He pres una automòbil de segona mà. (DCAS);